Objectius del congrés
La història econòmica, tot i les lamentacions d'uns
i d'altres sobre la seua presumpta crisi, mostra una vitalitat envejable,
manifestada pel gran nombre de treballs, els projectes d'investigació, els
col·loquis i les publicacions sobre la disciplina. pel que respecta a l'edat
mitjana cal destacar els grans projectes internacionals dels últims anys sobre
el creixement econòmic, la circulació de riquesa, el crèdit i l'endeutament, la
fam i caresties, les finances públiques i la fiscalitat urbana. I dintre de la
història econòmica medieval, tal vegada un dels àmbits on més es pot percebre
aquesta vitalitat estiga en la història urbana, tant en la branca més
institucional (fiscal i financera) com en la productiva (activitat
manufacturera i comercial) i, sobretot, en allò que suposava la principal
prioritat de les autoritats urbanes: abastir a la ciutat. Feeding the City
–abastir o alimentar la ciutat- no sols era el principal problema urbà –de
ciutats amb milers d’habitants que es dedicaven a activitats no agràries i que
devien ésser alimentats- , sinó un negoci immens –pels mercaders que
s’encarregaven de subministrar els aliments- i també un projecte d’investigació
que es va desenvolupar inicialment a Londres en els anys 1990 i que s’ha estès
més tard a d’altres ciutats (entre elles València, 2012-2014)
El interès per l’economia urbana contrasta amb la poca atenció prestada pels historiadors a l’economia de les corts reials i principesques. En la primera meitat del segle XX, la història de la cort, espai suprem del poder polític, es va veure afectada pel descrèdit que es cernia sobre la història política i institucional. El canvi en aquesta concepció es va produir, primer, amb l’aportació de Norbert Elias i el seu èmfasi en la influència de la cort sobre la cultural, els comportaments i les pràctiques socials de les elits, i després amb la renovació historiogràfica que va suposar la nova història política i el seu interès per “allò” polític, front a “la” política. Tanmateix, caldrà esperar a finals del segle XX per què la cort fóra estudiada des d’una perspectiva econòmica, amb aportacions com la de Maurice Aymard i Marzio Achille Romani (1998), qui assumeix les categories d’anàlisi pròpies de l’antropologia econòmica, com “economia de prestigi”, “despesa sumptuària” i “destrucció de ostensiva de riqueses”. A més a més, en aquesta mateixa línia, contribucions encara més recents com la “Hofwirtschaft” (economia de la cort - Gerhard Fouquet, Jan Hirschbiegel, Werner Paravicini, 2008).
Poc a poc, s’ha obert el camí a un nou objecte d’estudi, la “cort com institució econòmica”, que pretén, entre d’altres objectius:
Tots aquests aspectes han constituït en altres eixos d’investigació, desenvolupats especialment des del punt de vista monàrquic i aristocràtic i centrats en “l’economia política” de les corts. En canvi, s’han tingut menys en consideració les relacions de la cort – entesa com un organisme humà- amb el seu entorn urbà, amb la ciutat en la que resideix o per la qual transita (el tema sols ha estat abordat per a Flandes o, més recentment, en el congrés Paris, ville de cour 2014.) és aquesta relació entre la cort i la ciutat que l’acull, entre les corts reials o nobiliàries d’una banda i els ciutadans per una altra, des de l’abastiment al finançament, la que pretenem examinar en aquest congrés, considerant a més a més que al final de l’edat mitjana les corts ibèriques si no es sedentaritzen del tot, sí que prolonguen més la seua estada temporal en les ciutat del seu regne. Es pretén, doncs, posar en relleu:
En el col·loqui s’estudiaran aquestes relacions tant en ciutat majors (capitals regionals) com en ciutats més menudes i en pobles, en els quals la cort sols està de “passada” o s’atura de manera “transitòria”, prestant una especial atenció a:
Ens agradaria cridar l’atenció dels participants sobre el fet que el congrés no pretén estudiar les relacions polítiques i institucionals entre, d’una banda, les ciutat i, d’altra, el poder reial o nobiliari i els oficials al seu servei, sinó les relacions econòmiques –materials, comercials, financeres- entre les ciutats i els ciutadans, d’una banda, i les corts-com societat, com el grup de cortesans i servidors que viuen en l’entorn directe del rei o del senyor-, per altra, concentrant l’anàlisi sobretot en la contribució ciutadana a l’abastiment i el finançament de la cort i el seu personal.
Finalment, recordar que el període d’estudi es circumscriu a la fi de l’edat mitjana, quan les corts comencen la seua sedentarització i, sobretot, quan disposem de més llibres de comptabilitat i de registres ingressos i despeses amb els quals poder analitzar les relacions econòmiques que constitueixen l’objecte del nostre col·loqui. L’àmbit geogràfic són els regnes ibèrics – Corona d’Aragó, Castella, Navarra i Portugal-, tot i que en el cas de la Corona d’Aragó s’inclouran també els seus estats no ibèrics (Sardenya, Nàpols i Sicília).
Alexandra Beauchamp, Université de Limoges
& Antoni Furió, Universitat de València
El interès per l’economia urbana contrasta amb la poca atenció prestada pels historiadors a l’economia de les corts reials i principesques. En la primera meitat del segle XX, la història de la cort, espai suprem del poder polític, es va veure afectada pel descrèdit que es cernia sobre la història política i institucional. El canvi en aquesta concepció es va produir, primer, amb l’aportació de Norbert Elias i el seu èmfasi en la influència de la cort sobre la cultural, els comportaments i les pràctiques socials de les elits, i després amb la renovació historiogràfica que va suposar la nova història política i el seu interès per “allò” polític, front a “la” política. Tanmateix, caldrà esperar a finals del segle XX per què la cort fóra estudiada des d’una perspectiva econòmica, amb aportacions com la de Maurice Aymard i Marzio Achille Romani (1998), qui assumeix les categories d’anàlisi pròpies de l’antropologia econòmica, com “economia de prestigi”, “despesa sumptuària” i “destrucció de ostensiva de riqueses”. A més a més, en aquesta mateixa línia, contribucions encara més recents com la “Hofwirtschaft” (economia de la cort - Gerhard Fouquet, Jan Hirschbiegel, Werner Paravicini, 2008).
Poc a poc, s’ha obert el camí a un nou objecte d’estudi, la “cort com institució econòmica”, que pretén, entre d’altres objectius:
- Estudiar les característiques institucionals i administratives, burocràtiques, de l’organització econòmica i financera de la cort.
- Analitzar la seua importància econòmica en el conjunt de les finances reials i nobiliàries, i especialment, l’impacte polític de la redistribució econòmica (quitacions, rendes, racions, regals i altres favors) entre els membres de la cort.
- Subratllar el caràcter de “societat amb gran poder adquisitiu” de les elits que composaven les corts
- Posar en relleu l’endeutament crònic de les corts, i la càrrega que suposava pel poder reial o nobiliari en general.
- Examinar les raons econòmiques (autoconsum, fiscalitat) que poden explicar la itinerància de les corts (però també a l’inrevés: les raons econòmiques de la seua progressiva sedentarització, molt menys estudiades que les justificacions polítiques).
- Posar en relleu les seues relacions amb l’economia del luxe, i interpretar la importància d’aquest tipus de consum en una societat tan jerarquitzada com la societat cortesana, en la qual juguen un paper destacat el simbolisme i la representació de l’ordre social i del poder.
Tots aquests aspectes han constituït en altres eixos d’investigació, desenvolupats especialment des del punt de vista monàrquic i aristocràtic i centrats en “l’economia política” de les corts. En canvi, s’han tingut menys en consideració les relacions de la cort – entesa com un organisme humà- amb el seu entorn urbà, amb la ciutat en la que resideix o per la qual transita (el tema sols ha estat abordat per a Flandes o, més recentment, en el congrés Paris, ville de cour 2014.) és aquesta relació entre la cort i la ciutat que l’acull, entre les corts reials o nobiliàries d’una banda i els ciutadans per una altra, des de l’abastiment al finançament, la que pretenem examinar en aquest congrés, considerant a més a més que al final de l’edat mitjana les corts ibèriques si no es sedentaritzen del tot, sí que prolonguen més la seua estada temporal en les ciutat del seu regne. Es pretén, doncs, posar en relleu:
- Les condicions econòmiques prèvies necessàries per tal d’assentar a la cort en una ciutat: diversitat de les activitats econòmiques i artesanals, dinamisme del mercat, etc, que permeten el seu abastiment, el finançament de la seua vida quotidiana...
- Impacte de la presència de les corts sobre la vida econòmica de les ciutat on s’assenten: el interès que les ciutats poden tenir, l’aprofitament que poden traure o les dificultats que poden nàixer de la presència de la cort durant les estades a vegades curtes i altres vegades molt llargues.
- La contribució de les ciutats al “train de vie” fastuós de les corts.
- La competència o l’antagonisme a nivell econòmic, si existeix, entre el món curial i el món urbà, o entre les diferents ciutats (competències per escollir a la cort).
En el col·loqui s’estudiaran aquestes relacions tant en ciutat majors (capitals regionals) com en ciutats més menudes i en pobles, en els quals la cort sols està de “passada” o s’atura de manera “transitòria”, prestant una especial atenció a:
- Els productes i les mercaderies demanats i entregats a la cort; i en aquest sentit, l’adequació de la producció urbana local al consum curial, o, pel contrari, la necessitat d’importar productes l’abastiment dels quals escapa al mercat local; les influències i les conseqüències del consum cortesà sobre el mercat i el consum dels ciutadans (modes, desenvolupament de certes produccions, evolució dels preus, evolució del mercat laboral, crítiques); el problema del don, etc.
- Els artesans i mercaders i les relacions amb la cort: relacions directes o amb els gremis? Paper dels municipis (norma, intermediari, control) Un diàleg econòmic entre elits?
- Els diners: circuits i mecanismes de finançament de la cort (préstecs / endeutament, donatius, cena aragonesa, yantar castellano, jantar o colheita portuguesa)
- Els preus: en quina mesura la presència d’una cort pot influir sobre els preus del mercat (abastiment, dels diners, de l’allotjament)?
- Quines són les respostes institucionals o polítiques urbanes (per part dels consells urbans, gremis artesanals) a la presència de la cort i les seues conseqüències econòmiques?
Ens agradaria cridar l’atenció dels participants sobre el fet que el congrés no pretén estudiar les relacions polítiques i institucionals entre, d’una banda, les ciutat i, d’altra, el poder reial o nobiliari i els oficials al seu servei, sinó les relacions econòmiques –materials, comercials, financeres- entre les ciutats i els ciutadans, d’una banda, i les corts-com societat, com el grup de cortesans i servidors que viuen en l’entorn directe del rei o del senyor-, per altra, concentrant l’anàlisi sobretot en la contribució ciutadana a l’abastiment i el finançament de la cort i el seu personal.
Finalment, recordar que el període d’estudi es circumscriu a la fi de l’edat mitjana, quan les corts comencen la seua sedentarització i, sobretot, quan disposem de més llibres de comptabilitat i de registres ingressos i despeses amb els quals poder analitzar les relacions econòmiques que constitueixen l’objecte del nostre col·loqui. L’àmbit geogràfic són els regnes ibèrics – Corona d’Aragó, Castella, Navarra i Portugal-, tot i que en el cas de la Corona d’Aragó s’inclouran també els seus estats no ibèrics (Sardenya, Nàpols i Sicília).
Alexandra Beauchamp, Université de Limoges
& Antoni Furió, Universitat de València
