Precedents i projecte
Corts i societats cortesanes a la Península Ibérica (segles
XIV-XVI) (2012-2015)
Coordinació: Alexandra Beauchamp (Université de Limoges, EA 4270 CRIHAM) & María Narbona Cárceles (Universidad de Zaragoza)
Org. : École des hautes études hispaniques et ibériques (Casa de Velázquez, Madrid), Université de Limoges, Universidad de Zaragoza.
El congrés Abastir i finançar la cort és la cinquena manifestació d’un programa d’investigació impulsat per l’École des Hautes Études hispaniques et ibériques (Casa de Velázquez, Madrid).
Les corts i les societats cortesanes baixmedievals han estat objecte d’una atenció renovada en els darrers anys, representant, actualment a Europa, un dels eixos de major investigació sobre història política, social i cultural de finals de l’Edat Mitjana. Quantiosos estudis han mostrat com les corts reials i aristocràtiques, cada vegada més estructurades i institucionalitzades, constituïren el centre neuràlgic de l’aparell polític i governamental d’aquells territoris, estenent per altres centres de poder situats més enllà de les pròpies fronteres a través d’estrets contactes i unions per via de parentesc. Han posat de manifest com gràcies al nombre dels seus membres i les exigències del seu “train de vie”, foren dinàmics centres de consum, tant material com cultural.
L’estudi de les corts reials i aristocràtiques cristianes de la Península Ibérica dels segles XIV i XV resulta més interessant a finals de l’edat mitjana quan diversos regnes, amb tradicions polítiques i institucions molt diferents, continuaven convivint. A més, per aquest període, l’organització i característiques curials queden molt menys estudiades que per l’època moderna, i han donat lloc a investigacions disperses, molt sovint compartimentades per fronteres tant medievals com contemporànies. Per la qual cosa, el programa pretén afavorir una aproximació comparatista a la història de les diferents corts de la Península Ibèrica dels últims segles de l’Edat Mitjana.
El resultat, fins el moment, ha estat de quatre trobades.
Una capital medieval i la seua àrea d’influència. L’impacte econòmic i polític de la ciutat de València sobre el conjunt del regne a la baixa edat mitjana. (CiSEM HAR2011-28718)
El projecte d’investigació pretén analitzar les relacions d’una gran capital medieval, València, amb el territori que l’envolta i fa possible la seua subsistència gràcies a l’abastiment d’aliments, amtèries primeres, aigua, etc. però també de les funcions dominants que aquesta exerceix a través de la inversió urbana, el crèdit i la fiscalitat, entre altres.
El projecte pretén aprofondir en alguns aspectes que han estat poc tractats per la historiografia medieval europea, com les relacions entre la ciutat i el camp, entre producció i distribució, entre oferta i demanda o entre comercialització i autoconsum. Per altra banda, les bases fonamentals econòmiques, però també polítiques, que van fer possible el creixement i l’enlairament de les grans urbs medievals. Durant molt de temps, els medievalistes han construït i mantingut una separació radical entre el món urbà i el món rural. Hi havia – i, feliçment, continua havent- especialistes en les elits urbanes i el teixit productiu urbà, en la manufactura i el comerç; i en la societat i l’economia agrària, en el món dels senyors i els camperols; però, en ambdós àmbits, no sols oposats, sinó tancats i incomunicats entre sí. Fins dates recents, han estat alguns pocs historiadors qui s’han interessat per la projecció de la influència urbana més enllà de les muralles de la ciutat; per l’impacte que podia tenir la demanada d’uns nuclis urbans densament poblats i, per tant, amb una gran capacitat de consum i, sobretot, una forta necessitat d’abastiment, sobre la producció econòmica del camp circumdant.
Coordinació: Alexandra Beauchamp (Université de Limoges, EA 4270 CRIHAM) & María Narbona Cárceles (Universidad de Zaragoza)
Org. : École des hautes études hispaniques et ibériques (Casa de Velázquez, Madrid), Université de Limoges, Universidad de Zaragoza.
El congrés Abastir i finançar la cort és la cinquena manifestació d’un programa d’investigació impulsat per l’École des Hautes Études hispaniques et ibériques (Casa de Velázquez, Madrid).
Les corts i les societats cortesanes baixmedievals han estat objecte d’una atenció renovada en els darrers anys, representant, actualment a Europa, un dels eixos de major investigació sobre història política, social i cultural de finals de l’Edat Mitjana. Quantiosos estudis han mostrat com les corts reials i aristocràtiques, cada vegada més estructurades i institucionalitzades, constituïren el centre neuràlgic de l’aparell polític i governamental d’aquells territoris, estenent per altres centres de poder situats més enllà de les pròpies fronteres a través d’estrets contactes i unions per via de parentesc. Han posat de manifest com gràcies al nombre dels seus membres i les exigències del seu “train de vie”, foren dinàmics centres de consum, tant material com cultural.
L’estudi de les corts reials i aristocràtiques cristianes de la Península Ibérica dels segles XIV i XV resulta més interessant a finals de l’edat mitjana quan diversos regnes, amb tradicions polítiques i institucions molt diferents, continuaven convivint. A més, per aquest període, l’organització i característiques curials queden molt menys estudiades que per l’època moderna, i han donat lloc a investigacions disperses, molt sovint compartimentades per fronteres tant medievals com contemporànies. Per la qual cosa, el programa pretén afavorir una aproximació comparatista a la història de les diferents corts de la Península Ibèrica dels últims segles de l’Edat Mitjana.
El resultat, fins el moment, ha estat de quatre trobades.
- Seminari introductori del programa. Casa de Velázquez, Madrid, 27 de gener, 23 de març i 7 de maig de 2012.
- Congrés. Fonts documentals per l’estudi de les corts de la Península Ibérica (segles XIV-XV) gestió, finances i vida cortesana. Universitat de Saragossa 21 i 22 de febrer de 2013.
- Congrés Administradors i gestió dels afers curials en la Península Ibérica (segles XIV-XV). Université de Limonges, 5 y 6 de juny de 2013.
- Congrés Les corts i la ciutat. Recepció i instal·lació de les comitives règies en les ciutat ibèriques a la fi de l’edat mitjana. Universidad de Valladolid, 2 y 3 de junio de 2014.
Una capital medieval i la seua àrea d’influència. L’impacte econòmic i polític de la ciutat de València sobre el conjunt del regne a la baixa edat mitjana. (CiSEM HAR2011-28718)
El projecte d’investigació pretén analitzar les relacions d’una gran capital medieval, València, amb el territori que l’envolta i fa possible la seua subsistència gràcies a l’abastiment d’aliments, amtèries primeres, aigua, etc. però també de les funcions dominants que aquesta exerceix a través de la inversió urbana, el crèdit i la fiscalitat, entre altres.
El projecte pretén aprofondir en alguns aspectes que han estat poc tractats per la historiografia medieval europea, com les relacions entre la ciutat i el camp, entre producció i distribució, entre oferta i demanda o entre comercialització i autoconsum. Per altra banda, les bases fonamentals econòmiques, però també polítiques, que van fer possible el creixement i l’enlairament de les grans urbs medievals. Durant molt de temps, els medievalistes han construït i mantingut una separació radical entre el món urbà i el món rural. Hi havia – i, feliçment, continua havent- especialistes en les elits urbanes i el teixit productiu urbà, en la manufactura i el comerç; i en la societat i l’economia agrària, en el món dels senyors i els camperols; però, en ambdós àmbits, no sols oposats, sinó tancats i incomunicats entre sí. Fins dates recents, han estat alguns pocs historiadors qui s’han interessat per la projecció de la influència urbana més enllà de les muralles de la ciutat; per l’impacte que podia tenir la demanada d’uns nuclis urbans densament poblats i, per tant, amb una gran capacitat de consum i, sobretot, una forta necessitat d’abastiment, sobre la producció econòmica del camp circumdant.
